29 DE FEBRER
El darrer
El primer que em ve a la ment quan penso en el darrer 29F és qui hi havia al meu costat per aquelles dates i qui falta avui. I la persona més propera és ma iaia.
Recordo que el dia de la seva mort vam estar recordant moments compartits amb ella. I només m’envaïa la tristor quan mirava el rostre del meu pare i veia el seu sofriment. Amb la resta de nets, el meu germà i les meves cosines, i amb les respectives parelles recordàvem com la seva figura ha estat present des del dia que vam nàixer.
Els meus pares la van vetllar tota la nit. Al matí següent ens van venir a despertar per celebrar la cerimònia i acompanyar-la, finalment, al cementiri.
Només vaig plorar a l’església. Més de dues-centes persones van venir a donar el pésame i, en aquells moments, vaig dir mentalment: Ho veus iaia, tots ells estan aquí avui per tu.
El present
L’exercici és semblant al pensar en el dia d’avui. A qui ha posat el destí en el meu camí durant els darrers quatre anys? Moltes són les persones que he tingut l’oportunitat de conèixer, començant per tots vosaltres.
Però si he de pensar en una sola persona -qui no estava al meu costat per aquelles dates i ara és el meu suport, la meva guia, el meu camí- aquest és el meu company.
Cada matí em dóna un bessito, potser la xifra real és mil. I cada nit, mil més. Sé que avui també serà així. I aquest acte tant quotidià per ell, em meravella. La seva primera i darrera acció cada dia és per mi. Ho enteneu? Cada dia: sense fallar, sense dubtar, sense exigir. Sense que es converteixi en una rutina. Cada dia demostrant el seu amor incondicional.
I no puc evitar dir-me: Ho veus Dora, ell està avui aquí per tu.
El proper
Em veig amb cor de realitzar el mateix procés de raonament per al proper 29 de febrer. Sé que només és una declaració d’intencions i que el futur està molt llunyà, tant que potser no arriba mai.
Però si he de decidir el meu futur dintre de quatre anys, permeteu-me que no parli de qui no estarà aquí. Doneu-me la llicència per imaginar qui serà al meu costat.
Què em fa especial? Què puc aportar a aquest món? Quina és la creació incomparable a qualsevol altra? Un fill.
I us prometo que: Jo hi seré allí, per ell.


Ayer volvía andando para casa y, por casualidad, pasé por delante del méliès y entré a coger la hoja de programación. Seguí caminando mientras leía los títulos de las películas y pensaba cuáles me gustaría ver... Abajo está la lista de películas que me llamaron la atención a primera vista (por quererlas ver o por haberlas visto).



Veig -a un aparador de Barcelona- un campanar per mi familiar. Deu ser que totes les esglèsies s’assemblen, penso. Em fixo una mica més, miro el títol... És Alcanar.

Seguimos con la factoría
Desde hace unos días






També el que estic llegint ara a recomanació de Ginés. Es tracta d’un llibre explicat en forma de diari (al més pur estil blog, tot i que llavors aquests no existien). Una narració que et va encisant. Comença per encuriosir-te i t’acaba enamorant. El que només és una novel·la es converteix en pura poesia. La tregua de Mario Benedetti.
