sábado, abril 23, 2005

Mal amagat no té cura

Tota història té una història al darrera. Aquesta va començar al voltant d'unes cerveses i al costat d'uns amics.

Ginés va proposar el repte, tal com Lord Byron havia fet 200 anys abans, d'escriure un conte. Cadascú havia d'imaginar un relat sobre el Mal, aportant una percepció particular. El recull es volia estructurar seguint una seqüènica temporal al llarg dels segles.

La idea em va semblar engrescadora i des del mateix moment en que me la van proposar em vaig posar a escriure. Els fets van coincidir en una etapa de la meva vida en que dolor i malaltia eren termes (massa) propers i crec que el conte es va impregnar i tenyir foscament. Com sempre, el meu relat incorporava una petita part autobiogràfica: la protagonista és una noia que va rodant pel món sense llar pròpia.

Per desgràcia el projecte no va veure la llum tot i que la idea d'oblidar els contes se'ns va fer costa amunt. Per això tant Ginés com Kosh van publicar el seu relat en sengles weblogs, i també podem llegir els primers paràgrafs del de Jesús. Jo el vaig presentar a la XXII Mostra Literària del Maresme.

Em complau informar-vos que m'han otorgat el primer premi (fase local, Caldes d'Estrac) i el treball ha estat seleccionat per la fase comarcal (no cal dir que me'n sento orgullosa). Vull donar les gràcies a aquells que se'l van llegir amb cura i em van aportar les seves apreciacions: Ginés, Jesús, Kosh, Carles, Estela, Juan Carlos...

Aquest premi també és una mica vostre.