sßbado, abril 23, 2005

Mal amagat no tÚ cura

Tota hist˛ria tÚ una hist˛ria al darrera. Aquesta va comenšar al voltant d'unes cerveses i al costat d'uns amics.

GinÚs va proposar el repte, tal com Lord Byron havia fet 200 anys abans, d'escriure un conte. Cadasc˙ havia d'imaginar un relat sobre el Mal, aportant una percepciˇ particular. El recull es volia estructurar seguint una seqŘŔnica temporal al llarg dels segles.

La idea em va semblar engrescadora i des del mateix moment en que me la van proposar em vaig posar a escriure. Els fets van coincidir en una etapa de la meva vida en que dolor i malaltia eren termes (massa) propers i crec que el conte es va impregnar i tenyir foscament. Com sempre, el meu relat incorporava una petita part autobiogrÓfica: la protagonista Ús una noia que va rodant pel mˇn sense llar pr˛pia.

Per desgrÓcia el projecte no va veure la llum tot i que la idea d'oblidar els contes se'ns va fer costa amunt. Per aix˛ tant GinÚs com Kosh van publicar el seu relat en sengles weblogs, i tambÚ podem llegir els primers parÓgrafs del de Jes˙s. Jo el vaig presentar a la XXII Mostra LiterÓria del Maresme.

Em complau informar-vos que m'han otorgat el primer premi (fase local, Caldes d'Estrac) i el treball ha estat seleccionat per la fase comarcal (no cal dir que me'n sento orgullosa). Vull donar les grÓcies a aquells que se'l van llegir amb cura i em van aportar les seves apreciacions: GinÚs, Jes˙s, Kosh, Carles, Estela, Juan Carlos...

Aquest premi tambÚ Ús una mica vostre.