Set a taula
No és fàcil escriure i menys quan, en rellegir els teus escrits, t'adones que estàs a anys llum del que t'agradaria expressar. Això és el que em passa amb aquest conte, que ha passat el temps i tot allò que pensava que havia transmès amb les petites frases encadenades s'ha perdut. No veig l'angoixa, ni la passió, ni la tristor, ni l'amor, ni cap altre dels sentiments, meu o aliè, que hem van empènyer a escriure'l.
Però el que sí veig és uns amics al voltant d'una taula amb històries individuals entrellaçades.
Veig tardes d'hivern a Madrid, veig el meu nom ressonant en el saló d'actes de Caldetes i us veig a cadascun de vosaltres.
Visto que el inglés se ha impuesto como idioma universal, que hasta el chino empieza a plantearse como sustitutivo y que la lengua de Cervantes está empezando a caer puestos como idioma unificador, he pensado que quizás lo mejor sería volver a retomar lo del 
Convoca: Montcada Ràdio. El Basar de la Cultura
