Us presento: aquí Galià, aquí uns amics

Veig -a un aparador de Barcelona- un campanar per mi familiar. Deu ser que totes les esglèsies s’assemblen, penso. Em fixo una mica més, miro el títol... És Alcanar.

El més sorprenent és que estic dedicant més temps ara a mirar aquest quadre que en tota la meva vida al propi edifici. Em prometro que, quan torni a casa mons pares, pujaré al terrat i contemplaré la magnifica construcció.

Què ha fet que un senzill campanar es converteixi en una magnifica construcció? Simplement veure-ho amb uns altres ulls. Aquesta és la gràcia de Narcís Galià: permetre descubrir la bellesa que obviem els foranis. I mostrar que casa meva, els meus veïns, la meva terra és especial.