lunes, diciembre 01, 2003

Ocupacions de diumenge plujós

Tots els llaminers sabem que un bon pastís de pastanaga ha d'estar cobert fins a les orelles amb un topping (amb perdó) a base de mató, mantega, extracte de vainilla, sucre i un toc de llimona. m m m m m m m.... Per desgràcia no l'he fet mai, perque mai he tingut temps... com va passar a la sessió de lobo + arnolfini de l'última sessió presencial del dòrum. Pel que fa a la resta del pastís (és a dir, d'orelles cap avall) sí que us puc donar la recepta. És el meu favorit.


Abans d'anar per feina, exposaré un parell de convencions que utilitzaré d'aquí endevant:


Tassa: tassa de cafè amb llet, ni més ni menys
Cullera: cullera de les de menjar sopa
Cullereta: cullereta de les de cafè amb llet (no de les de cafè sol ;-)


Un cop aclarit això, anem a cuinar.


Primer de tot, posem a bullir unes 5 o 6 pastanagues, pelades i tallades a trossos (per que es facin abans). Mentres les pastanagues van fent-se, anem ficant els ingredients que aniré dient a un bol ben gran. Només els heu d'anar afegint a saco, és a dir: res de remenar mentres afegim, ni coses semblants. Ens limitem a tirar-los dintre del bol i prou.

  • 3 tasses de farina (jo ho faig amb la farina blanca de tota la vida...)

  • 3 tasses de sucre (idem: jo ho faig amb el sucre blanc de tota la vida...)

  • 1 cullereta de sal

  • 1 sobre de levadura royal

  • 1 cullera de canyella

  • 1 1/2 tasses d'oli de girasol

  • 4 ous ben batuts

  • 1 cullera d'extracte de vainilla

  • 1 1/2 tasses de nous ben matxacades prèviament

  • 1 1/2 tasses de coco ratllat (jo el compro ja ratllat i tot al caprabo o al corte inglés)

  • 1 1/2 tasses de pastanagues bullides matxacades (sí, sí: les que haviem posat a bullir al començament)

  • 2/3 de tassa de pinya seca matxacada (jo això no ho he ficat mai perque no ho he trobat. Si algú ho prova, ja em dirà que tal)


Posem el forn a escalfar a 200 graus només amb el foc inferior.


Ara sí que ha arribat el moment de remenar ben remenat tot el contingut del bol... us asseguro que si feu això sovint no us caldrà fer exercicis de bíceps al gimnàs... (tot i que haureu de fer més abdominals :-D


Fiquem el contingut del bol a un motlle prèviament empastifat amb una mica de mantega. Tingueu en compte que la massa pujarà al forn, o sigui que no ha de passar gaire de la meitat del motlle abans de ficar-lo al forn. I.... cap al forn!!! A mi em triga al voltant de 40 min, però millor que ho aneu vigilant de tant en tant i punxant-lo amb un palet de fusta (els del xino son perfectes) i quan el palet surti net és el moment de treure'l del forn immediatament.


Veieu que facil? Proveu de fer-ho un diumenge a la tarde mentres plou al carrer i esteu calentets a casa amb Billie Holiday sonant de fons. Són les condicions ideals per als pastissos de pastanaga, tothom ho sap.


I fins aquí la secció culinària del dòrum que inauguro encantat de la vida. Que els llops de l'estepa també han de menjar coses bones... no? (no surtis encara, conillet, ja t'avisaré quan estigui el pastís...)