Pedro Páramo a Caldetes

Fa tres o quatre anys, tornant de fer uns futbolins al Quijote i de prendre unes copes a Vinaròs, amb les amigues d’Alcanar (Eva, Sònia i Montse) vam decidir llegir un llibre per comentar-lo a la següent trobada. El llibre era EVA LUNA d'Isabel Allende i la trobada no es va arribar a fer mai.

Per la mateixa època, al pis que compartia amb la Mireia i el David a Barcelona, hi havia la fixació de veure CIUDADANO KANE d’Orson Welles. Una celebració, uns convidats i, en especial, quan tornàvem de marxa eren moments que aprofitàvem per veure la pel·lícula, sempre la mateixa.

El passat mes d’agost un grup de gent volíem prendre unes cerveses, menjar plats mexicans i relaxar-nos amb la brisa del Mediterrani. L’excusa per compartir aquests moments va ser PEDRO PÁRAMO de Juan Rulfo. Vaig proposar aquest llibre perquè em sentia identificada amb l’autor, un emigrant que per necessitat va a treballar a la ciutat, i amb el personatge, un pocapena que quan torna als orígens el poble li és aliè.

Sé que no som pretensiosos, només som persones agosarades que volem conèixer una mica millor a la gent del nostre costat i que ho fem mitjançant l’art i la cultura. Jo no podré gaudir de totes les representacions artístiques creades, per això m’he de conformar en saborejar la immensitat pictòrica, literària, teatral, cineasta i qualsevol altra manifestació existent a mossos xicotets... i amb la vostra companyia.

Crec en anar al museu a veure un sol quadre, crec en pintar al carbó als peus del Campanille, crec en fer una fotografia a un nen pintant, crec en fer un cossiet de fang i mosaic, crec en llegir un llibre començant pel final, crec en la història de ma iaia i crec en vosaltres que, amb la cultura, em doneu la felicitat.

Data: 6 d’agost de 2003
Lloc: Caldes d’Estrac (Maresme)
Menú: guacamole, frijoles refritos, tortillas de pollastre, mango, coronita i tequila.
Motiu: Lectura de PEDRO PÁRAMO de Juan Rulfo.

Assistents: Victoria Román, Ginés Cutillas, Susana Espinosa, Susanna Velasco, Javier Burgueño, Carles Latorre i jo. Amb la participació virtual de Juan Carlos Vidaller.