Diàlegs sobre l'aigua (I): El conte del Dorum

Fa molts anys, els ramaders de l'est -amb els que el nostre poble estava enfrontat- es van quedar sense aigua perquè es van exhaurir els seus pous. Els nostres van pensar: hauran de marxar en busca de terra més humida i nosaltres no haurem de patir el seu bestiar malbaratant els nostres conreus. Una nena va anar al poble de l'est i va agafar un cap de bestiar, el va portar fins al riu, el va deixar beure i després el va carregar d'aigua. En passar pel poble va descarregar la meitat de l'aigua i va continuar el camí fins a l'est on hi va deixar l'altra meitat. Els savis van beure que la solució beneficiava als dos pobles, perquè en fer passar el bestiar, aquest menjava les herbes dels camps en descans i els adobava. Des d'aquell dia el déu guardià de l'aigua és una nena amb dos cantis.

Punts a destacar
(-) Els nens deixen l'escola per anar a buscar aigua, perdent qualsevol possibilitat d'alfabetització
(-) Discriminació de gènere, perquè aquesta feina és realitzada bàsicament per dones
(+) Els pobles i els ciutadans poden tenir la solució al problema de l'aigua, se'ls ha d'escoltar
(+) L'aigua pot ser integradora de pobles en comptes de provocadora de guerres