Dorum a Springfield (II)

A Springfield haurem d'anar a fer els dorums si finalment es confirmen les expectatives: l'oferta a Ginés va anar acompanyada d'un bombardeig constant per part dels seus amics descrivint les meravelles de la capital del regne.

Un dels avantatges de les noves tecnologies és que ens permeten estar comunicats independentment del lloc físic on es trobi l'interlocutor. N'he pogut gaudir durant aquestes darreres setmanes, centenars de quilòmetres no són obstacle si disposes d'una connexió. I això és un consol, sigui quina sigui la decisió que prengui el nostre amic.

Però, de moment, aquestes tecnologies no poden proporcionar calor humà. Per això, ahir després d'unes (he perdut el compte) canyes, Ginés i jo vam coincidir en la necessitat de convocar el dorum sobre Leyendas en un breu termini (15 dies). L'ocasió ens permetrà comentar el llibre i gaudir de l'autor. Però també tindrà un cert regust a comiat.

No li digueu, però jo aprofitaré per fer-li veure que no tenim Castellana, ni Cibeles, ni ens donen tapes amb les canyes... però aquí ens té a tots nosaltres.