Facilitat per les llengües

No en tinc gaire, de facilitat per aprendre idiomes dic. I menys per parlar-los.

Fins i tot tinc problemes amb la meva llengua materna: el català. Hi ha cops, especialment quan parlo amb persones de la variant dialectal oriental, que no entenc les paraules o no entenc el significat. Fins i tot llegint llibres he d'anar subratllant amb dos colors: el lila em permet marcar frases i idees que m'han agradat i el gris l'utilitzo per paraules que he de buscar al diccionari. Per exemple: bubota, paraula que després de consultar-la encara no conec plenament. I no parlem de la mateixa llengua en versió antiga, no hi ha manera que comprengui Els Pastorets.

Aquest fet es complica quan la llengua no és la pròpia. Aquest cap de setmana vaig veure La Serrana de la Vera. No entraré en el contingut, ni en el missatge, ni en la versió (es podria discutir àmpliament, però aquest és tema per un altre post)... Em centraré en la llengua: tot i que l'obra havia esta versionada, hi havia passatges que escapaven a la meva comprensió i que captava per l'entorn, la gesticulació o la interpretació. En un dels actes la protagonista es disposa a matar (havia jurat revenja al sexe masculí) a l'amic de tota la vida, al seu company, a l'home que li ha declarat un amor incondicional i sincer... i el teatre va riure, mentre jo admirava la que per mi va ser l'escena més dramàtica de l'obra.

Segur que va ser causa del meu desconeixement del castellà antic aquesta visió tan diferent del mateix passatge.