Caramels dels desconeguts

Dissabte a la nit, Carles s'ha quedat a casa i jo he anat a veure als meus pares. Amb els viatges a Madrid, els caps de setmana compromesos i els dos-cents cinquanta quilòmetres que ens separen el ritme de visites havia baixat fins a una cada tres mesos (vergonyós, ho sé).

Ells ja han anat a dormir, però jo encara no tinc ganes de gitar-me en un llit que ja no és el meu. Agafo el comandament -ni això reconec, crec que l'han canviat- i començo a mirar l'oferta televisiva. El deixo quiet quan apareix la cara del boig de Jack Nicholson, la pel·lícula és The Pledge del 2001 i el director Sean Penn. És una de les (moltes) versions realitzades de la novel·la de Dürrenmat i, diuen, que prou fidel.

No tardo gaire en adonar-me'n que és familiar per mi, que conec la història encara que el context és aliè (maltractament, alcoholisme, esquizofrènia). I de cop la recordo, un flash em transporta vint-i-cinc anys enrera i unes imatges en blanc i negre em refresquen el nom de la producció hispano-suïssa: El cebo (1958).

I una frase reviu en el meu interior: no acceptis caramels dels desconeguts.