UN CONTE QUE NO COMPTA

- Finalment, la Comissió ha aprovat la utilització de la droga en humans.
- Aquesta és una bona noticia!
- Sí. La seva administració ens permet confirmar als familiars que el pacient no està patint. És més, li assegura un estat òptim. Fins i tot, es pot afirmar que és feliç.
- Es té algun resultat contrastat en persones que hagin tornat?
- Les proves preliminars es van realitzar sobre pacients clínicament vius amb mort cerebral. Els estudis van ser, bàsicament, químics. No es buscava una explicació de l’experiència, la Comissió només necessitava que els resultats del laboratori fossin acceptables. Però...
- Sí?
- Contra tot pronòstic, un dels integrants de la mostra va obrir els ulls. Crec que va ser causa d’un error en el diagnòstic. En qualsevol cas, no va tenir res a veure amb aquest medicament.
- I?
- He pogut llegir l’historial. El subjecte es crea un món ideal on ell és tal com vol ser. En paraules textuals: No era perfecta. La sensació era millor que això. M’estimava, estava bé amb mi mateixa, confiava...
- Interessant...
- Però no només això. Aquest món fictici era coherent. Es tractava d’un rèplica del real. Amb petites variacions.
- De quin tipus?
- L’individu era el centre del seu univers. No només els esdeveniments succeïen segons les seves necessitats. També es podia sentir el nucli d’aquest espai.
- Per exemple...
- Tota la seva vida, o sub-vida, era una casualitat perfecta. Si llegia un llibre, era un dels personatges. I, aquest, li donava informació important per afrontar la següent etapa.
- Podem parlar amb aquesta persona? Té nom?
- Sí. Ara busco el cognom... crec recordar que el nom és Dora.