Llibres de capçalera (o Coses de color anyil)
No sabia ni que existia aquest concepte. El vaig descobrir fa uns mesos quan em van regalar un llibre basat en l’I Ching. La forma de llegir aquest llibre (no els llibres de capçalera) és curiosa: et concentres en una qüestió per la que busques resposta, obres el llibre per qualsevol pàgina, esculls un dels paràgrafs i, voila, el llibre et dóna la solució a totes les teves preguntes. Pot ser hi ha parts del llibre que mai llegiràs, però també hi parts de qualsevol llibre que no t’aporten res.

Personalment crec que aquesta pel·lícula no s’ha de mirar, s’ha de sentir. He de confessar que el primer cop que la vaig veure em va sorprendre... i em va enamorar. I si pogués escollir una pel·lícula de capçalera (no la millor pel·lícula, ni la millor trama, ni el millor director, ni la millor interpretació, ni tan sols la que més m’ha agradat... només una pel·lícula que m’hagi fet sentir quelcom diferent) seria aquesta.
El que més em va agradar el primer cop que la vaig veure: la llista de coses de color anyil.
El que més m’ha agradat l’últim cop que l'he vist: descobrir a Ewan McGregor.
El que més m’agradarà el proper cop que la vagi a veure: espero que poder-la gaudir amb vosaltres. Proposo el dilluns 26 de gener al MÉLIÈS CINEMES.
<< Home