No tinc criteri

Tot i que sé el que vull, en determinats casos em falta el criteri. Per exemple, m’agrada llegir però no sé què hauria de llegir. Per aquesta raó aprofito qualsevol oportunitat i apunto a l’agenda els llibres que han meravellat als meus amics. Fa uns anys, prenent un cafè, el Carles (llavors només era amic) i un company de la feina em van proposar set llibres: ‘Paula’, ‘Brida’, ‘Una historia del mundo en 10 capítulos y medio’, ‘Seda’, etc. D’aquella llista encara em queda pendent ‘La Casa de los Espíritus’. Però temps al temps.

Aquest darrer cap de setmana ens vam retrobar tres amigues del poble i elles van coincidir en que els havia agradat ‘La sombra del viento’ de CARLOS RUIZ ZAFÓN. Doncs ahir me’l vaig comprar, juntament amb ‘La invención de Morel’ i un altre, del qual no us pus desvetllar el nom perquè és un regal... Després d’aquesta compra vaig quedar amb dues amigues, excompanyes de feina i una d’elles em va regalar ‘Seis sombreros para pensar’.

Ja estava esperant el tren per tornar a casa quan un senyor va seure al meu costat i va donar un cop d’ull al llibre que tenia a les mans. Després, ell en va treure un de la seva bossa i es va posar a llegir. A l’arribar el tren vaig ser jo la que va seure al seu costat, vaig amagar ‘Seis sombreros para pensar’ i vaig començar a llegir ‘La sombra del viento’. Quan ja havien passat dues parades vaig deixar el llibre sobre la falda, amb el títol visible, per treure un mocador i netejar-me el rimel que em molestava a l’ull. Ell, no sé si es va pensar que el llibre m’havia emocionat fins fer-me plorar, va tornar a aprofitar per esbrinar de quin llibre es tractava. Poc abans de baixar va ser ell el que va deixar el llibre sobre els seus genolls, amb el títol visible... No em vaig poder aguantar i el vaig inspeccionar. A l’aixecar-se el seu llibre li va donar un cop al meu, però no va ser brusc, només un xin com quan fas un brindis. Em va demanar perdó i li vaig tornar un somriure, i per uns segons ens vam mirar felicitant-nos per l’elecció que cadascú havia fet del seu llibre.

Doncs al Cèsar el que és del Cèsar. Eva i Montse felicitats pel llibre que vau escollir i gràcies per fer-me’n partícip.

Per cert, ell estava llegint Moby Dick.