viernes, noviembre 04, 2005

De set a una

Arribo a casa tard. [No sé com m'he liat en donar una classe de repàs fora d'horari. El pitjor: no sé perquè. M'agradaria dir que per compromís... però crec que els intentava reptar.]

Poso la televisió. Paro atenció durant un parell de minuts intentant esbrinar la intenció de les paraules de l'orador. [En aquest cas només amb l'accent (galleg) no és suficient.] Cedeix la paraula a un veí amb motxilla que titlla de farragós un text. [Només jo he pensat que era ironia?] I, a continuació, puja al púlpit una senyora que continua la línia del discurs dels seus antecessors. [No la miro, només l'escolto... crec que és una mica guenya i em faria ballar el cap.]

Em poso a solucionar un exercici comptable que els he encarregat per demà mentre els protagonistes es van passant el relleu dins el petit electrodomèstic. La bancada [avui els ha fet gràcia aquesta paraula] de la dreta mostra una falta de respecte total per visitants i locals. [Però he de reconèixer una estratègia molt vistosa: quan la resta parla, insulten; quan parlen ells s'aplaudeixen sabent que això serà portada.] He comès alguna errarda, actiu i passiu un sumen el mateix.

Hora de sopar, jo encara no he trobat l'errada i ells continuen xerrant. [Sabent que milers de persones els estan veient, aprofiten els minuts televisius seguint dues tàctiques. La primera, repetir el que ja han dit, però esgotant el temps al màxim... cada segon és un nou vot. La segona, oblidar-se completament del motiu de la sessió, total... ells estan allí "para hablar de su libro".] Finalment m'adono que les compres 100 més l'IVA 16 van a proveïdors per un valor de 116 i no 160.

Passen les hores i torna a tocar-li el torn al representant de CC [m'adorno al sofà] i, a continuació, un altre cop al del BNG [aquest em fa despertar] i, a continuació, a... [quan pensen acabar?]

Els jutjats han de sortir perquè la sentència pugui ser emesa.

I d'aquí sis hores em llevaré per anar a corregir un exercici que cap alumne ha fet.