Tallarines

No és el primer cop que, en sortir del cinema, em ve desig de menjar (o beure) quelcom. Aquest cop van ser tallarines.

La pel·lícula In the mood for love del director Wong Kar-Wai sembla un relat (malaltís) ambientat a l’occidentalitzat Hong Kong dels anys 60 però, en realitat, amaga la tendresa i la bellesa d’una història d‘amor universal. El delirant ritme que acompanya les escenes dramàtiques contrasta amb la delicadesa de Desde que tu te fuiste, Aquellos ojos verdes i Quizás, quizás, quizás de Nat King Cole. M’agradaria poder descriure els mil detalls amb que el director va impregnar-la. Però només en destacaré un: en cap moment et deixa veure la cara de les altres dues persones implicades, permetent així que tu entenguis als protagonistes i, fins i tot, que els perdonis.

No és fins al final (per mi: amb els crèdits, quan tot s’ha acabat, fins i tot la pel·lícula) que el relat es compacta i pren sentit. I és llavors quan decideixes que aquella nit aniràs a un restaurant oriental per poder continuar gaudint d’aquesta història, amb la millor companyia.

Gràcies Susan.